Tertúlia Maig 2024 – “NO  TE  VERÉ  MORIR”

d’ANTONIO MUÑOZ MOLINA

Lloc: Sala d’actes, Biblioteca de Vinaròs 
Data: divendres, 10 de maig 
Presenta l’obra: Mati Lozano

L’OBRA

Durant la seua joventut, Gabriel Aristu i Adriana Zuber van protagonitzar una apassionada història d’amor que semblava destinada a durar per sempre. El futur, no obstant això, tenia altres plans per a ells. Separats durant cinquanta anys per un oceà d’incomunicació, ella atrapada a l’Espanya de la dictadura, ell vivint l’èxit professional als Estats Units, tornen a trobar-se en l’ocàs dels seus dies. Mirades, carícies, desitjos fets callar i vells retrets deixaran pas llavors a la constatació que la nostàlgia d’aquell primer amor ho és també de la persona que una vegada vam ser.

Sobreïx el treball estilístic, en este cas amb una forta empremta musical, un dels temes de fons de la novel·la, perquè Aristu, per influència del seu pare, crític musical a l’Espanya dels trenta i quaranta, és un apassionat del violoncel, que torna a tocar després de la seua jubilació. En una entrevista, destaca Muñoz Molina que la seua novel·la està escrita tenint al cap algunes peces de Bach i Beethoven.

La novel·la està estructurada en tres parts molt diferenciades en la seua manera de comptar: la primera és una única i llarga frase amb la qual se situa el conflicte interior que viu Gabriel; la segona, més objectiva, té com a narrador al professor; en la tercera, es relata la intensa trobada entre dos persones que ja han aconseguit la vellesa, que saben que les seues vides estan amortitzades, però reconeixen l’impacte que va suposar la intensa relació que van mantindre.

No et veuré morir és una novel·la sobre el poder de la memòria i de l’oblit, la lleialtat i la traïció, els estralls del temps i l’obstinació de l’amor i els seus miratges. La commovedora història d’una passió frustrada per la vida i un bell retrat de la vellesa escrits amb una delicadesa extrema.

L’AUTOR

Va nàixer a Úbeda (Jaén) en 1956. Ha reunit els seus articles en volums com El Robinson urbà (1984) o La vida per davant (2002). La seua obra narrativa comprén obres com:  Beatus Ille (1986), L’hivern a Lisboa (1987), Beltenebros (1989), Plenilunio (1997), , El vent de la Lluna (2006), Els teus passos en l’escala (2019), La por dels xiquets (2020), Tornar a on (2021), No et veuré morir (2023), i el volum de relats Res de l’altre món (2011) i l’assaig Tot el que era sòlid (2013). Ha rebut, entre altres, el Premi Príncep d’Astúries de les Lletres, el Premi Planeta, el Premi Jerusalem, el Prix Médicis Étranger i va ser finalista del premi Man Booker International amb la seua novel·la Com l’ombra que es va en 2018. Des de 1995 és membre de la Reial Acadèmia Espanyola. Viu a Madrid i Lisboa .