Tertúlia Gener 2024 – “EL ÁRBOL DE LA CIÈNCIA”
Lloc:SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS
Data:DIVENDRES , 12 GENER 2024 , 17h30′
Presenta l’obra: ANTONIO ALARIO
L’OBRA
Un clàssic imprescindible de la literatura Espanyola, carregat de referències històriques, científiques, literàries i filosòfiques. Tercera novel·la de la trilogia ‘La Raça’. L’arbre de la ciència és una de les obres mestres de Pío Baroja. Escrita a principis del segle XX, presenta una visió aspra i hostil de la societat espanyola de finals del segle XIX. El pessimisme del protagonista es correspon amb el del mateix autor i amb l’ambient dominant en la societat espanyola de l’època, enormement afectada per l’anomenada crisi del 98.
Per a Azorín esta novel·la resumeix millor que cap l’esperit de Baroja. I efectivament: els seus principis filosòfics i socials, la reacció enfront de la misèria i el dolor, i els elements autobiogràfics fan d’esta obra mostra privilegiada del món de l’autor. Narra en ella la vida d’Andrés Hurtado des del començament dels seus estudis de medicina. Metge, com Baroja, el protagonista de «L’arbre de la ciència» assisteix impotent als desaforaments d’una societat mesquina i envilida. Entre el determinisme fisiològic i la rebel·lió moral hi ha la cerca d’un camí propi. Una reacció enfront de la misèria i el dolor.
L’AUTOR
Pío Baroja (1872-1956) va nàixer a Sant Sebastià i va viure, durant gran part de la seua vida, a Madrid, on va estudiar Medicina i es va doctorar amb una tesi sobre el dolor. Va exercir la professió de metge, però cap a 1900, després de regentar breument un forn familiar, decideix dedicar-se a la literatura. Al llarg de mig segle va escriure quasi un centenar de novel·les, moltes agrupades en trilogies, assajos, memòries, teatre i un llibre de poesies. Integrant de l’anomenada Generació del 98, i membre de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola des de 1934, va preferir la soledat al contacte amb la societat literària. El seu estil narratiu, d’un realisme vigorós i amb poques subtileses, li va permetre caracteritzar amb un to pessimista i rotund les misèries de la societat de la seua època; hàbil narrador en les seues novel·les, compostes d’aventures, digressions i episodis entretinguts, destaca la força de voluntat dels seus personatges més excel·lents.