Tertúlia Desembre 2022– “HISTÒRIA DE UNA ESCALERA”
d’ ANTONIO BUERO
Lloc: Sala d’actes, Biblioteca Municipal de Vinaròs
Data: 17 de desembre 2023
Presenta l’obra: Regina Prades i Joan Comes
L’OBRA
En l’obra d’Antonio Buero Vallejo, Historia de una escalera, es posa en escena a tres generacions que habiten un mateix immoble per a representar la frustració social i existencial en la vida espanyola de la primera meitat del segle XX. L’escala, espai tancat i simbòlic, i l’inexorable pas del temps afavoreixen una estructura cíclica i repetitiva que subratlla el fracàs dels personatges. En ella s’analitza la societat espanyola, amb totes les seues mentides, a través del veïnatge d’una escala. Per aquesta obra va rebre el Premi Lope de Vega. Es va estrenar al Teatre Espanyol de Madrid el 14 d’octubre de 1949.
Historia de una escalera ens conta la història de diverses persones que es troben en la pobresa i durant les seues generacions, continuen mantenint aqueix estatus, a pesar que volen eixir. Tanmateix, no troben l’eixida de la seua situació i això provoca que hi haja ressentiment, enveges, mentides, rancor… entre tots els veïns que hi ha en una escala. Sobretot si algun d’ells sobreïx.
Així, Antonio Buero Vallejo ens mostra com la frustració, el voler destacar sobre els altres, i la lluita en les classes baixes sense obtindre recompensa va minant a la persona, convertint-la en amargada i fent que florisca tan dolent com hi ha en l’ésser humà.
D’alguna forma, l’autor fa veure que l’educació i la manera de tractar als fills influeix en aquests perquè es repetisca el mateix patró que els impedeix eixir d’aqueixa pobresa.
L’AUTOR
Des de la seua infància s’interessa per la literatura, sobretot pel teatre. Estudia a l’Escola de Belles arts de Sant Ferran de Madrid i, acusat de “adhesió a la rebel·lió”, roman a la presó des de 1939 fins a 1946. Allí coincideix amb Miguel Hernández i entaulen una forta amistat. En ser posat en llibertat comença a col·laborar en diverses revistes com a dibuixant i escriptor de xicotetes peces de teatre.
El seu debut es produeix en 1949 amb la publicació de Historia de una escalera (1949) que va tindre un gran èxit de públic en el Teatre Espanyol de Madrid. Durant la dècada dels cinquanta escriu i estrena, a Espanya i a l’estranger, obres tan significatives en la seua trajectòria literària com La teixidora de somnis (1951), El senyal que s’espera (1952), Quasi un conte de fades (1953), Matinada (1953), Hui és festa (1956) o Un somiador per a un poble (1958). Malgrat diversos problemes amb la censura vigent, continua estrenant títols com El concert de Sant Ovidio (1962), Aventura en el gris (1954), La lluerna (1967) -que es manté en cartell durant quasi nou mesos- o Les Menines, l’estrena de les quals en 1960 obté un èxit sense precedents. A més, prepara versions de Shakespeare –Hamlet, príncep de Dinamarca– i Bertolt Brecht –Mare Coratge i els seus fills.
Durant els primers anys de democràcia a Espanya no cessa d’estrenar obres: Jutges en la nit (1979), Caiman (1981) i Diàleg secret (1985) o la seua versió de L’ànec silvestre, de Henrik Ibsen, en 1982. En 1986 rep del Premi Miguel de Cervantes per tota la seua trajectòria literària.
En 1997 veu la llum la seua última obra, Missió al poble desert, estrenada a Madrid dos anys després. Mor el 29 d’abril de l’any 2000.
“ Ellos se han dejado vencer por la vida. Han pasado treinta años subiendo y bajando esta escalera…Haciéndose cada día más mezquinos y más vulgares. Pero nosotros no nos dejaremos vencer por este ambiente. ¡No! Porque nos marcharemos de aquí. Nos apoyaremos el uno en el otro. Me ayudarás a subir, a dejar para siempre esta casa miserable, estas broncas constantes, estas estrecheces. Me ayudarás, ¿Verdad? Dime que sí, por favor. ¡Dímelo!”
Historia de una escalera . Antonio Buero Vallejo