Tertúlia Octubre 2022– “PAVELLÓ NÚMERO 6”

d’Antón Chejov

Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS
Data: DIVENDRES 14, 17h. 30′
Presenta l’obra: NEUS OLIVES

L’OBRA

Un mirall de l’univers txekhovià i de la societat russa.
El doctor Ragin, un home que «valora extremadament la intel•ligència i l’honestedat», però a qui «falta caràcter per construir una vida intel•ligent i honesta al seu voltant, i la confiança de tenir-hi el dret», dirigeix un decadent hospital psiquiàtric en una obscura província russa. Al pavelló núm. 6 d’aquesta institució hi ha ingressat en Grómov, un jove que crida l’atenció del metge. Un dia el doctor Ragin comença a parlar amb en Grómov, que li causa una gran impressió. Les converses entre ells es tornaran un costum per a en Ragin, que a poc a poc, influït per aquest lligam, canviarà fins al punt que el «cercle viciós» de la bogeria se li acostarà molt més del que podia imaginar. Amb els canvis arribaran les preguntes, cada cop més radicals: si el pavelló és el lloc de la bogeria i la mort, el que hi ha a fora és el de la raó i la vida? No sembla ser així. Llavors, on són els límits entre un lloc i l’altre? On es pot viure, en el sentit més ple del terme, relacionar-se amb els altres, amb el món, deixar-se anar amb el profund flux de la vida? El pavelló núm. 6, a més de denunciar el sistema sanitari rus, les condicions de vida dels malalts i la corrupció dels seus vigilants, és també una peculiar i aguda reflexió sobre el paper dels intel•lectuals…

L’AUTOR

Dramaturg i autor de relats, Antón Txekhov ( 1860-1904) és un dels escriptors més destacats de la literatura russa del segle XIX. La crítica moderna considera a Txekhov un dels mestres del relat. I dins del teatre rus se’l considera com un representant fonamental del naturalisme modern.

Les seues obres dramàtiques, el mateix que els seus relats, són una crítica constant de la societat que li va tocar viure, la Rússia anterior a la revolució de 1905, on reflecteix la inquietud dels seus personatges per crear un món millor… i la seua frustració. Per a presentar aquests temes, Txhékov va desenvolupar una nova tècnica dramàtica, que ell va cridar de “acció indirecta”. Per  això disseccionava els detalls de la caracterització i interacció entre els personatges més que l’argument o l’acció directa. En una obra de teatre de Txekhov molts esdeveniments dramàtics importants tenen lloc fora de l’escena i el que es deixa sense dir és moltes vegades més important que les idees i sentiments expressats.

Mestre en el tacte emocional i el dibuix dels personatges, amb inclinació al mirament crític en uns textos impregnats de sensibilitat i sentit de l’humor,

 Els seus contes i relats curts més importants són L’estepa (1888), La cigarra (1892), La sala número 6 (1892), El monjo negre (1894) i La senyora del gos (1899). Entre les seues obres teatrals destaquen La gavina (1896), L’oncle Vania (1897) o Les tres germanes (1901).