Tertúlia Març 2020– “LA CIUTAT I LA CASA”
de Natalia Ginzburg
Lloc: SALA D’ACTES DE LA BIBLIOTECA MUNICIPAL
Data: 13 de març. 17.30
Presenta l’obra: Teresa Alabau.
Edició en català : Club Editor
Edició en castellà : Lumen

L’OBRA
La novel·la de Natalia Ginzburg: les històries creuades d’una colla d’amics entre Roma i Amèrica. Un retaule de la vida privada, de l’època en què Ginzburg era diputada.
«Vinc a Amèrica com qui ha decidit llançar-se a l’aigua i espera sortir-ne o mort, o nou, o diferent.» Giuseppe, als cinquanta anys, es ven la casa i deixa Roma per anar-se’n a viure amb el seu germà Ferruccio als Estats Units. ¿Què hi busca, tan lluny, tan tard? No ho sap. La història pren forma a través de les cartes intercanviades amb la colla d’amics i amb la poca família que ha deixat a Itàlia. Una carta rere l’altra, pares i fills, amics i amants es posen davant de si mateixos i de la seva necessitat de despullar-se.
Amb un estil sec i líric, La ciutat i la casa transmet tot allò que no es diu mai. Les cartes són fragments de vida dispersos entre Roma, l’Úmbria i Amèrica. Ginzburg els reconstrueix i evoca magistralment el cataclisme que es produeix en les vides privades al tombant del segle XX: la desintegració de la família, la crisi dels rols tradicionals, l’absència de la figura paterna, la inseguretat que representen els fills o el buit que se’ns imposa quan tot allò que semblava important desapareix —per damunt de tot, el sentit de pertinença, que troba el seu símbol més evident en la casa: perquè «les cases es poden vendre o deixar a altres persones, però sempre es conserven dins d’un mateix».
L’AUTORA
Natalia Ginzburg, de nombre Natalia Levi, nació en Palermo en una familia culta de ideas socialistas y antifascistas. En 1919, se trasladó a Turín y en 1927 estudió en el Instituto Clásico Vittorio Alfieri. Dos años más tarde cursó Letras en la Universidad de Turín, estudios que no llegó a finalizar.
Publicó su primer relato en la revista Solaria a los dieciocho años, escribiendo también en otras revistas.
En 1938 se casó con Leone Ginzburg, de quien tomó el apellido, militante de Giustizia e Libertá y director de la Editorial Einaudi. Por sus convicciones políticas sufrieron persecuciones y fueron confinados en un pequeño pueblo, del que escaparon a Roma. En 1943, su marido fue detenido y asesinado. Tras esto, Ginzburg trabajó para la Editorial Einaudi para ganarse la vida.
En 1950 la autora contrajo segundas nupcias y se marchó a vivir a Roma, donde fijó residencia, comenzando su etapa más productiva literariamente. Años más tarde fue diputada durante dos legislaturas por el Partido Comunista Italiano, no dejando de escribir hasta su muerte.