“La ciutat dels prodigis”
de Eduardo Mendoza
Es va fer la Tertúlia el 26/09/2015.
L’OBRA
La ciutat dels prodigis és una novel·la històrica i satírica ambientada a Barcelona, entre les dues Exposicions Universals que la ciutat va acollir: la de 1888 i la de 1929. És, alhora, una crònica de transformació urbana i social, una paròdia de la modernitat i un retrat desmesurat de l’ambició humana.
El protagonista és Onofre Bouvila, un jove pobre que comença repartint pamflets anarquistes i acaba convertint-se en un dels homes més poderosos i corruptes de la ciutat, en un recorregut que el porta a fer de tot: agitador, empresari, estafador i constructor d’imperis.
Amb un estil àgil, ric i ple d’humor, Mendoza crea una novel·la de tons picarescs, barrocs i irònics, que dissecciona el progrés, la política, la burgesia, la delinqüència i els somnis de poder, tot alhora que retrata una Barcelona fascinant, caòtica i en plena mutació.lector a una experiència intel·lectual, estètica i literària sense igual.
L’AUTOR
Eduardo Mendoza Garriga (Barcelona, 1943 – 2024) fou un escriptor català que escrigué principalment en castellà, i una de les veus més destacades de la narrativa espanyola del segle XX i XXI.
Es va donar a conéixer amb La verdad sobre el caso Savolta (1975), i va destacar tant per les seues novel·les serioses de rerefons històric com per les seues obres humorístiques i paròdiques. Entre les seues obres més conegudes hi ha El misterio de la cripta embrujada, Sin noticias de Gurb, Riña de gatos (Premi Planeta 2010) i Tres vidas de santos.
Mendoza escrivia amb gran domini de l’estructura narrativa, un llenguatge ric i una mirada crítica i intel·ligent sobre la societat i la història, sempre amb un to irònic molt característic.