“Cuentos” (Tomo 1 , Edit . Alianza )
de Ignacio Aldecoa
Es va fer la Tertúlia el 22/11/2013.

L’OBRA
Aquest primer tom dels Contes d’Ignacio Aldecoa recull una selecció de relats curts que retraten amb realisme i sensibilitat la vida quotidiana de la classe treballadora espanyola durant el franquisme. Amb un estil auster i precís, Aldecoa narra petites històries carregades d’humanitat i dignitat, centrades en personatges senzills, sovint invisibles per a la societat.
Els seus protagonistes són pescadors, soldats, cambrers, treballadors del camp, dones que lluiten en silenci, xiquets, venedors ambulants…, éssers anònims que viuen entre la rutina, l’esperança i el desencant. Cada conte és un testimoni directe d’un temps marcat per la pobresa, la repressió i les il·lusions callades.
Tot i la sobrietat formal, els relats transmeten una gran càrrega emocional, sense caure en el sentimentalisme. Aldecoa observa els seus personatges amb respecte i comprensió, mostrant la seua resistència callada i el valor de les seues vides aparentment trivials.
L’ AUTOR
Ignacio Aldecoa (Vitòria-Gasteiz, 1925 – Madrid, 1969) fou un escriptor espanyol destacat de la generació dels 50, conegut sobretot pels seus contes i pel seu compromís amb la literatura com a eina de testimoni.
Va formar part del realisme social, juntament amb autors com Jesús Fernández Santos, Carmen Martín Gaite o Rafael Sánchez Ferlosio. El seu estil és precís, sobri i profundament humà, i retrata les condicions de vida de l’Espanya de postguerra amb una gran empatia i lucidesa.
A més dels contes, va escriure novel·les com El fulgor y la sangre o Con el viento solano, però és especialment reconegut pel seu domini del relat curt, que el situa com un dels millors contistes en llengua espanyola del segle XX.le XX.