“EL AZUL ENTRE EL CIELO Y EL AGUA”

Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS

Data:  divendres 12 de setembre, 17h30’

Presenta l’obra: Rosa Prades

L’OBRA

Una visió crua, però lluminosa i delicada, del trauma polític i personal dels
palestins. El blau entre el cel i l’aigua és el relat de diverses generacions de
dones unides per la tragèdia. En 1947, la família Baraka viu en un poble palestí.
La filla major, Nazmiyeh, cuida de la seua mare; el seu germà, Mamduh, s’ocupa
de les abelles. Mariam, la menor, d’ulls desiguals, parla amb amics imaginaris.
Ningú pot sospitar el terror que s’aveïna quan l’exèrcit israelià envolte el poblat.
La neta de Mamduh coneix a un doctor i viatja amb ell a Gaza. Allí coneixerà a
una dona que li farà descobrir vincles familiars que transcendeixen el temps i la
distància.
Més de seixanta anys són narrats en esta obra per Khaled, el net de Nazmiyeh,
des de la partició del territori fins a l’ascens de Hamas com a líder de la resistència
palestina a Gaza. Des de la seua veu, s’esmenten els diferents actors que han
buscat una llar nacional per als desplaçats, com van ser les guerrilles de l’OLP i
Fatah a la Ribera Occidental. També, els Acords d’Oslo i l’aïllament de milers
d’àrabs en el que van anomenar “la presó a l’aire lliure més gran del món”.

L’AUTORA

Susan Abulhawa, que va nàixer en un campament de refugiats en 1970. Ella va
viure en diversos països àrabs i quan tenia tretze anys va arribar als Estats Units,
país on actualment viu. En 2001 va fundar Playgrounds for Palestine,
organització no governamental que construeix parcs infantils en els campaments
de refugiats.
Susan és una activista palestina; va participar com a observadora internacional
després que l’armada israeliana va dur a terme l’Operació Escut Defensiu en 2002.
Va passar algunes setmanes en el camp de refugiats de Jenin i a partir d’eixe fet,
va iniciar la seua creació literària. La seua primera novel·la va ser Matins en Jenin
(2006) i va ser un best seller traduït a 30 idiomes. El Blau entre el cel i l’aigua
(2016) és la seua segona obra i està traduïda a 14 idiomes . Contra un món
sense amor (2020).

RESSENYA LITERÀRIA

EL BLAU ENTRE EL CEL I L’AIGUA de Susan Abulhawa

La lectura programada per la Tertúlia literària Àgora al mes de setembre ha sigut El blau entre el cel i l’aigua, de l’escriptora Susan Abulhawa. La posada en comú de les emocions que ha despertat el llibre ha servit per a parlar de la difícil situació que travessa el poble palestí des de fa dècades.

La trama, sempre de la mà dels fets històrics, comença al 1947 amb els atacs israelians a Bait Daras, el poble natal de la família Baraka. La fugida forçada a la ciutat de Gaza inicia un periple que ens apropa a l’angoixa, la barbàrie i les humiliacions constants que pateixen aquells que són desposseïts de les seues terres legítimes, abocats a viure en camps de refugiats o exiliats a l’estranger.

Entre els que es queden està l’enèrgica i desllenguada Nazmiyeh, la matriarca que lluita per mantenir unida la família. Ella és qui representa la resistència i la lluita per la supervivència, sense perdre mai el tarannà alegre i combatiu. Entre els que marxen està Mamdouh, el germà que viu a Estats Units. Allunyat del seus, sempre l’acompanyarà la melangia i el desig de tornar. No podrà, però sí ho farà Nur, la neta que per atzar retrobarà les arrels.

El final queda en suspens, com la mateixa realitat del palestins, contents perquè han aconseguit un intercanvi avantatjós de presoners, però ben insignificant davant la despossessió que pateixen des de fa anys. El llibre es tanca amb una cantarella que es repeteix tres vegades al llarg del llibre. Les dones la fan seua mirant el cel blau d’aquella terra que avui s’ha convertit en un territori del no-res.

Tot i la cruesa dels esdeveniments narrats, la lectura ha resultat amena i entretinguda. L’estructura en 71capítols breus hi ha contribuït. També la descripció d’ambients quotidians i l’ús d’un llenguatge planer acompanyat d’alguns tocs d’humor.

Amb aquest llibre, Abulhawa ens ha volgut apropar a una terra que és la dels seus avantpassats i a uns fets que han condicionat la pròpia vida familiar. De fet, els pares es van veure forçats a abandonar el Jerusalem ocupat i transitar per diferents caps de refugiats. Finalment arribaren a Estats Units, on actualment viu l’escriptora, concretament a Pennsilvània.

Rosa Prades ( Tertúlia Literària Àgora).

Deixa un comentari