“LA BONA LLETRA”
De Rafael Chirbes
Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS
Data: 6 DE JUNY , A LES 17.30
Presenta l’obra: ROSA ROCA
L’OBRA
La bona lletra narra en primera persona les peripècies vitals d’una família humil de republicans vençuts, al llarg dels anys difícils de la dictadura franquista.
Anna, la protagonista del relat decideix, al tram final de la vida, trencar el silenci i fer un exercici de memòria, confessional, per contar al fill la seua llarga i inútil lluita per sobreviure.
Com assenyala José María Pozuelo Yvancos ‘La bona lletra: memòria i oblit’, és una novel·la amb significació dual, al mateix temps recapitulativa i premonitòria. Recapitulativa, perquè la seua estructura narrativa, que part del present, mira cap arrere, en contar una història que comença amb la Guerra Civil, i discorre amb el relat de l’evolució de la família en la immediata postguerra i posteriorment el començament del desenrotllament econòmic. Però dual perquè Chirbes ha volgut donar-li als canvis de sintaxi narrativa un valor premonitori, ja que es bolca cap a la que seria després l’evolució històrica i moral dels espanyols fills dels qui van viure la postguerra, que sustenten ja altres valors, contradictoris amb aquells.
L’AUTOR
Rafael Chirbes Magraner va nàixer a Tavernes de la Valldigna el 27 de juny de 1949 i va morir a Beniarbeig el 15 d’agost de 2015. La seua trajectòria de formació i professional, però, la va desenvolupar majoritàriament fora de València: a Madrid, el Marroc, París, Barcelona, A Coruña i Extremadura. L’any 2000 va tornar a València i es va instal·lar definitivament a Beniarbeig, molt prop de Dénia.
La seua primera novel·la, Mimoun (1988), va resultar finalista del Premi Herralde, i La llarga marxa (1996) va ser guardonada a Alemanya amb el Premi SWR-Bestenliste. Amb aquesta novel·la va iniciar una trilogia sobre la societat espanyola que abraça des de la postguerra fins a la Transició i es completa amb La caída de Madrid (2000) i Los viejos amigos(2003).
Va guanyar en dues ocasions el Premi Nacional de la Crítica, els anys 2007 i 2013, per Crematorio (2006) i En la orilla (2012), respectivament.