SELECCIÓ POÈTICA DE MIGUEL HERNÁNDEZ
Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS
Data: divendres 7 de novembre, 17h30’
Presenta l’obra: María José Añón
L’Autor
Miguel Hernández (1910 – 1942). Poeta i dramaturg.
Miguel Hernández Gilabert (Oriola, 30 d’octubre de 1910 – Alacant, 28 de març de 1942). De família humil, ha d’abandonar molt prompte l’escola per a posar-se a treballar; així i tot desenvolupa la seua capacitat per a la poesia gràcies a ser un gran lector de poesia clàssica espanyola. Forma part de la tertúlia literària a Oriola, on coneix a Ramón Sijé i estableix amb ell una gran amistat.
A partir de 1930 comença a publicar les seues poesies en revistes com “El Pueblo” de Oriola o “El Dia” d’Alacant. En la dècada de 1930 viatja a Madrid i col·labora en diferents publicacions, establint relació amb els poetes de l’època. A la seua tornada a Oriola redacta “Perito en Lunas” (1933), on es reflecteix la influència dels autors que llig en la seua infància i els que coneix en el seu viatge a Madrid.
Ja establit a Madrid, treballa com a redactor en el diccionari taurí “El Cossío” i en les “Missions pedagògiques d’Alejandro Casona“; col·labora a més en importants revistes poètiques espanyoles. Escriu en aquests anys els poemes “El silbo vulnerado” (1934), “Imagen de tu huella” (1934), i el més conegut: “El Rayo que no cesa” (1936).
Pren part molt activa en la Guerra Civil espanyola, i en acabar aquesta intenta eixir del país però és detingut a la frontera amb Portugal. Condemnat a pena de mort, se li commuta per la de trenta anys però no arriba a complir-la perquè mor de tuberculosis el 28 de març de 1942 a la presó d’Alacant.
Durant la guerra compon “Viento del pueblo” (1937) i “El hombre acecha” (1938) amb un estil que es va conéixer com a “poesia de guerra”. En la presó va acabar “Cancionero y romancero de ausencias” (1938-1941). En la seua obra es troben influències de Garcilaso, Góngora, Quevedo i Sant Joan de la Creu.
