Tertúlia Desembre 2023 – “CASA DE NINES”
d’ Henrik Ibsen
Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL , VINARÒS
Data: DIVENDRES , 16 DE DESEMBRE , 11.30h
Presenta l’obra:Regina Prades i Joan Comes
“IBSEN VA POSAR EL FEMINISME EN ESCENA L’ANY 1879 AMB CASA DE NINES PER MOSTRAR UNA REALITAT QUE ENCARA EXISTEIX”
L’OBRA
Casa de nines és sens dubte l’obra mes traduïda d’Ibsen, la més representada i la més discutida. Nora, la protagonista del drama, abandona el domicili familiar perquè el seu marit no és la persona que ella pensava. De fet, però, Nora deixa la família i la casa perquè no sap qui és. No fuig, no es revolta, tan sols vol “ser”, educar-se ella mateixa. I per això està disposada a sacrificar-ho tot, incloent-hi els fills. L’elecció de Nora és, abans de tot, un acte d’afirmació individual.
Casa de nines és un text del segle XIX. Què té d’actual?
No deixa de ser un gran drama domèstic modern. I allò que el fa interessant és el procés intern de la seva protagonista, na Nora, que sempre ha viscut com si fos una propietat dels seus pares o del seu marit i pren una decisió vital que marcarà un abans i un després. Decideix conèixer-se i deixar de banda el que els altres esperen d’ella.
Quin és el procés que viu la protagonista?
Els quatre personatges de l’obra cuinen un drama a foc lent. Na Nora és l’esposa i la mare de família exemplar. Però pren una decisió per ajudar el seu marit i la bena que duia als ulls cau. És llavors que descobrim una altra Nora. Diu coses que mai no havia pensat abans.
Allò que no es diu també és molt present a escena…
El teatre d’Ibsen se centra molt en els pensaments interns dels personatges. A vegades se l’ha definit com un teatre individualista. L’acció dels personatges serveix per explicar el que pensen i com actuen. L’argument gira al voltant de Nora, però també disseccionam el seu home, en Torvald. De cara a l’exterior és el cap ideal dels seus treballadors, el pare de família exemplar. Però en el fons tot és aparença i és un covard. Hi ha coses que no es diuen, però s’intueixen.
L’AUTOR
Les obres primerenques de Henrik Ibsen varen estar generalment inspirades en la tradició escandinava i tenien un to romàntic. Després de dirigir durant alguns anys un teatre a Christiania (1857 – 1862) va obtenir una pensió de l’estat noruec que li va permetre viatjar i instal·lar-se a Roma i, més endavant, a Dresden i a Munich (no tornaria definitivament a Noruega fins al 1891). En aquest període fou quan va escriure dues de les seves obres més notables: Brand (1866) i Peer Gynt (1867), dos poemes dramàtics en els quals va començar a donar mostres del seu acurat estil de reconstrucció del passat i dels trets psicològics dels seus personatges. En les seves següents obres, va trencar amb l’estil romàntic i va conrear històries realistes de caràcter social, com ara Els pilars de la societat (1876) o Casa de nines (1879). La seva obra va centrar-se cada vegada més en l’individu i les relacions personals, amb força trets autobiogràfics, com en L’ànec salvatge (1884).
Després de publicar Quan despertem entre els morts, l’any 1899, Henrik Ibsen no va escriure cap altra obra.
Henrik Ibsen va ser el gran dramaturg del seu temps i l’iniciador del teatre modern (especialment del drama) i va influir d’una manera molt especial en autors com George Bernard Shaw i Luigi Pirandello.