Tertúlia Novembre 2023 – “Historias de cronopios y famas”
de Julio Cortázar
Lloc: Sala d’actes Biblioteca Municipal Vinaròs
Data: divendres, 3 de novembre a les 17:30
Presenta l’obra: Paco Molpeceres
L’OBRA
Historias de Cronopios y de famas, publicada per primera vegada en 1962, és un divertiment, quasi en el sentit musical de l’expressió, un conjunt de somnis i meravelles en els quals l’autor argentí mostra un profund sentit lúdic. Aquest llibre és una recopilació de seixanta-quatre textos curts replets de sarcasme i ironia. Està dividit en quatre parts amb característiques pròpies. En Manual d’instruccions l’escriptor ofereix indicacions per a executar accions quotidianes i repetitives, com pot ser donar corda a un rellotge o plorar. Ocupacions rares retrata la manera de ser i actuar d’una estranya i àmplia família, així com les seues delirants aventures. Material plàstic reuneix textos d’assumptes diversos, sempre dins de l’univers màgic i absurd de Cortázar.L’última secció i més famosa és la que dona títol al llibre, Històries de cronopios i fames. En este apartat es descriuen algunes anècdotes de tres grups protagonistes en els quals representa als convencionals, als conformistes i als somiadors, enfront dels quals es planten les fames que són els grans gerents dels bancs, presidents de les repúbliques, de la gent formal que defensa un ordre… Les esperances són personatges intermedis, que estan un poc a mig camí, sotmeses a la influència dels fames o dels cronopios, segons les circumstàncies».
Historias de Cronopios y de famas és la postulació d’una mirada poètica capaç d’enfrontar les misèries de la rutina i del sentit comú.
Cortázar pren ací partit per la imaginació creadora i l’ humor corrosiu dels surrealistes.
L’AUTOR
Nascut a Brussel·les en 1914 Julio Cortázar és un dels escriptors argentins més importants de tots els temps. Va realitzar estudis de Lletres i de Magisteri i va treballar com a docent en diverses ciutats de l’interior de l’Argentina. En 1951 va fixar la seua residència definitiva a París, on treballa com a traductor de la UNESCO. En París va desenvolupar una obra literària única. S’identifica amb el Surrealisme a través de l’estudi d’autors francesos. Les seues obres es reconeixen pel seu alt nivell intel·lectual i per la seua manera de tractar els sentiments i les emocions. Va ser un gran seguidor de Jorge Luis Borges . En els anys quaranta, per problemes polítics, ha d’abandonar el seu lloc de professor en la universitat, i comença la publicació d’articles i relats en revistes literàries. En 1951 comença el seu exili. La publicació de Rayuela en 1963 va marcar una fita històrica en el món de la literatura i en la trajectòria de Cortàzar. Fins el 1974 no va ser publicada en Espanya.
.Cortázar destaca per les seues miscel·lànies o del gènere “almanac”, on mescla narrativa, crònica, poesia i assaig, com per exemple en La vuelta al dia en ochenta mundos (1967) i 62, modelo para armar (1968).
El viatge que realitza a Cuba en els seixanta, li marca tant que dona inici al seu compromís polític, en el seu Libro de Manuel (1973), queda reflectit .
En els anys següents es destaquen els relats d’Octaedro (1974) i Queremos tanto a Glenda (1980) o Un tal Lucas (1979) .
Cortázar va morir a París en 1984.