Tertúlia Novembre 2024 – “EL VAGÓN DE LAS MUJERES”
d’Anita Nair
Lloc: Sala d’Actes Biblioteca Municipal , Vinaròs
Data: divendres, 15 de novembre , 17:30
Presenta l’obra: Rocío Martínez
L’OBRA
Akhila, una dona de quaranta i tants anys, soltera, i de qui ha depès sempre la seua família, sent un sobtat impuls de fugir de tot. En el furgó d’un tren que travessa l’Índia, es troba amb altres cinc viatgeres. Janaki, una mare confosa; Margaret, una professora amb un marit tirànic; Prabha, una submisa esposa que busca la seua veritable identitat; Sheela, una xica de catorze anys que comprèn els últims desitjos de la seua àvia millor que ningú; Marikolanthu, que ha viscut més experiències que totes elles juntes; i Akhila, que espera que les seues històries canvien la seua vida. Akhila que ha pujat al tren com un acte de rebel·lia contra la societat que li ha imposat un model de vida que no vol seguir, ha de prendre una decisió sobre el seu futur, es pregunta si és possible que una dona visqui sola i pugui ser feliç. Escoltar la història de les altres protagonistes l’ajudarà a prendre una decisió. Anita Nair fa un retrat de la societat del sur de l’Índia a través d’unes dones de classe mitjana i així ens parla de la tradició, dels canvis, de la família, del matrimoni, el treball i la condició de la dona a la Índia.
Sis personatges per a descobrir l’amor, el matrimoni, la família, l’amistat i el treball a l’Índia… i en el món. Akhila intenta trobar resposta al que li ha preocupat des de sempre, els mateixos dilemes que perfilen el viatge que cada dona emprèn en la vida.
L’AUTORA
Escriptora índia nascuda en Shoranur en 1966. Va estudiar Filologia anglesa i Literatura. En els seus relats curts i novel·les, abunden les protagonistes femenines en històries emotives que mesclen tradició i modernitat amb un llenguatge senzill. Les seues obres s’han traduït amb èxit a diversos idiomes. Per les seues novel·les, Nair ha sigut nominada i ha arreplegat diversos premis literaris. Entre elles estan «El vagó de les dones», 2002; «Un home millor», 2004; «Les nou cares del cor», 2006; «El sàtir del metre», 2008; «Mites màgics de l’Índia», 2009; «Lliçons d’oblit», 2012; «El cor és un lloc feroç», 2012 i «El guardià de la llum», 2015
Escriptora compromesa i convençuda que «els intel·lectuals han de fer-se veure més, explicar-se i protestar» per a contribuir al fet que les persones no siguen “testimonis silenciosos” del que ocorre cada dia en el món. («El Digital» 13/06/2006).
Anita *Nair escriu ‘a mà i en anglés’. Les seues dones parlen també en anglés. «Des de la independència hem tingut una educació molt britànica: pensem en anglés, i és la llengua que unifica als diferents Estats». Són dones de classe mitjana, que segons ella és «el gran nucli de la societat índia»: «Està l’Índia pobra, famolenca i antiquada, de pares que poden arribar a suïcidar-se si no tenen dot per a casar a la seua filla», explica. «Però també és real esta altra Índia de gent que té televisió i ordinadors, que treballa i té una cultura urbana i lliure, que es deprimix i presa antidepressius». («El País» 18/10/2002)