Tertúlia Septembre 2020– “Crist de nou crucificat”

de Nikos Kazantzakis

Lloc: Biblioteca Municipal Vinaròs.
Data:  divendres, 25 setembre 2020 
Presenta l’obra:  Neus Olives

Likóvrissi és un poble de grecs cristians sota domini turc, a principis del segle XX. Cada set anys, per Setmana Santa, s’hi interpreta un Misteri en què els paisans fan de Crist i d’apòstols. El pope els alliçona perquè s’impregnen dels seus papers: es tracta de llegir un fragment, no gaire, dels Evangelis i de fer una vida decent  mentre preparen la Passió. Però la gràcia del text s’encomana a la viuda de vint anys que es prostitueix, al pastor que baixa de la muntanya, al cafeter i al marxant… Ella és Magdalena, ell Jesús, els altres Jaume i Pere; un sentiment nou els uneix com els dits d’una mà. I quan al poble arriba una corrua de gent famèlica que ha sobreviscut  a una matança, aquell sentiment els dicta de plantar cara als notables que volen treure’s de sobre els refugiats.

“Aquesta novel·la, és potser la més universal del nostre segle.”

JOAN SALES

L’AUTOR

Nikos Kazantzakis va ser un filòsof i escriptor grec que va nàixer en  Herklion, Creta, el 18 de febrer de 1883 i que va morir el 26 d’octubre a Friburg, Alemanya. Quan va nàixer, Creta encara pertanyia a l’Imperi Otomà. Va estudiar Dret en la Universitat d’Atenes, i en 1907 es va traslladar a París per a estudiar Filosofia, on es va veure molt influït per Henri Bergson. En tornar a Grècia, va començar la seua labor com a traductor d’obres de filosofia.  Va viatjar amb freqüència: a París, Berlín, Itàlia, Rússia, Espanya, Egipte, la Xina, el Japó i Txecoslovàquia. Estant a Berlín va descobrir el comunisme i es va fer admirador de Lenin, però es va veure desil·lusionat amb l’actuació de Stalin. A poc a poc les seues creences nacionalistes es van anar suavitzant i es va anar inclinant cap a una ideologia més o menys universalista. En 1945 va liderar un xicotet partit d’esquerres no comunista, arribant a ser ministre a Grècia, però va abandonar el seu lloc a l’any. Va ser recomanat per a rebre el Premi Nobel de Literatura, però va perdre davant Albert Camus per un sol vot. Va morir de leucèmia a Alemanya.

L’obra de Kazantzakis va arribar a fer-se popular gràcies a l’adaptació d’una de les seues obres al cinema. Alexis Zorbas va ser adaptada pel director Michael Cacoyannis amb el nom Zorba el Grec.

Per a saber més de l’autor

Nikos Kazantzakis va ser un filòsof i escriptor grec que va nàixer en  Herklion, Creta, el 18 de febrer de 1883 i que va morir el 26 d’octubre a Friburg, Alemanya. Quan va nàixer, Creta encara pertanyia a l’Imperi Otomà. Va estudiar Dret en la Universitat d’Atenes, i en 1907 es va traslladar a París per a estudiar Filosofia, on es va veure molt influït per Henri Bergson. En tornar a Grècia, va començar la seua labor com a traductor d’obres de filosofia.  Va viatjar amb freqüència: a París, Berlín, Itàlia, Rússia, Espanya, Egipte, la Xina, el Japó i Txecoslovàquia. Estant a Berlín va descobrir el comunisme i es va fer admirador de Lenin, però es va veure desil·lusionat amb l’actuació de Stalin. A poc a poc les seues creences nacionalistes es van anar suavitzant i es va anar inclinant cap a una ideologia més o menys universalista. En 1945 va liderar un xicotet partit d’esquerres no comunista, arribant a ser ministre a Grècia, però va abandonar el seu lloc a l’any. Va ser recomanat per a rebre el Premi Nobel de Literatura, però va perdre davant Albert Camus per un sol vot. Va morir de leucèmia a Alemanya.

L’obra de Kazantzakis va arribar a fer-se popular gràcies a l’adaptació d’una de les seues obres al cinema. Alexis Zorbas va ser adaptada pel director Michael Cacoyannis amb el nom Zorba el Grec.