Tertúlia Setembre 2022– “El infinito en un junco”

d’Irene Vallejo

Lloc:  Sala d’actes Biblioteca Municipal , Vinaròs
Data: divendres 16 de setembre , 17h30′
Presenta l’obra: Paco Molpeceres

LLIBRE I AUTORA

Irene Vallejo , autora de l’obra, ens guia en un viatge pel temps, endavant  i endarrere, des d’Alexandria fins tothom antic, entretenint-se a Grècia i Roma però també en l’Edat mitjana i en l’actualitat. Aquest assaig ens porta a conèixer el naixement de l’escriptura, els alfabets, ens descobreix l’origen de l’oratòria, del teatre, els primers lírics, els filòsofs…

El jonc de papir creix en les aigües del Nil, aconsegueix entre tres i sis metres i amb les fibres de la tija els egipcis van descobrir, fa cinc mil anys, que a més de sandàlies, cordes i cistelles, podien fabricar fulles en les quals escriure. Després cosien aquestes làmines fins a formar una tira llarga, que guardaven enrotllada. Havien inventat el rotllo de papir.

Després de segles escrivint sobre materials com la pedra, la fusta o el metall, els egipcis havien aconseguit fixar l’escriptura sobre un objecte flexible, lleuger i transportable. Un avanç revolucionari. Aqueix és un moment estel·lar de la humanitat, digne d’un capítol en aqueixa memorable obra de Stefan Zweig.

L’infinit en un jonc és el títol del llibre d’Irene Vallejo. Doctora en Filologia Clàssica per les Universitats de Saragossa i Florència, Irene Vallejo és també novel·lista, columnista/articulista i autora de dos llibres infantils.

De què va L’infinit en un jonc? Doncs bé, va de llibres i de biblioteques. És una història dels llibres en un recorregut apassionant pel món clàssic que arriba fins a les lectures dels nostres dies i les nostres nits. El subtítol l’explica: La invenció dels llibres en el món antic. Però és molt més que un recorregut enlluernador per la història dels llibres en el món clàssic. Al llarg d’aquestes 449 pàgines fem, en realitat, un viatge pel món clàssic a través dels llibres. I tot això amb referències constants a l’actualitat. Sosté Vallejo que els llibres «tenen la subtil capacitat de traçar un mapa dels afectes i les amistats». L’infinit en un jonc és una apassionada declaració d’amor a la lectura, a la literatura, és una declaració d’amor als llibres: «Hi ha una cosa sorprenent en el fet d’haver aconseguit  preservar les ficcions ordides fa mil·lennis. La humanitat va desafiar la sobirania absoluta de la destrucció en inventar l’escriptura i els llibres. D’alguna forma misteriosa i espontània l’amor pels llibres va forjar una cadena invisible de gent que, sense conèixer-se, ha salvat el tresor dels millors relats, somnis i pensaments al llarg del temps».

Aquest llibre és Les mil i una nits dels llibres i de les biblioteques en el món clàssic. Va enllaçant relats que sorgeixen un de l’altre, en explicar-se un, de sobte sorgeix un altre relat, i aquest altre crea un altre nou. De la fascinant història de la Biblioteca d’Alexandria a la imaginada Biblioteca de Babel de Borges (o era real?), passant per la Vila dels Papirs de Herculano, dels poemes d’amor de Safo a la subversió amatòria d’Ovidio, aquest llibre és també una reivindicació pràctica dels clàssics grecollatins, de la necessitat de les humanitats clàssiques per a entendre’ns millor a nosaltres mateixos (a vegades és dolorós). «No tot el nou val la pena: les armes químiques són una invenció més recent que la democràcia», i és que, decididament, no hi ha res més modern que el món clàssic.

Classifiquem les coses per a comprendre-les millor, i classifiquen aquest llibre com a assaig, però és en part un llibre de memòries, és un llibre de relats i, sí, és també un assaig, que té ritme narratiu i poètic, prou bé escrit, en el qual qui ho llig es dissol en llegir-lo.

   (Apunts d’Emilio del Rio , Doctor en Filologia Clàssica )