ET VAIG DONAR ULLS I VAS MIRAR LES TENEBRES

Lloc: SALA D’ACTES BIBLIOTECA MUNICIPAL VINARÒS

Data:  dissabte 13 de desembre, 11h30’

Presenta l’obra: Francisco Jav. Jaraba Jurado

L’obra

Aquesta és una història de bruixes. O de dones? Durant llarguíssims períodes de la història, els dos termes s’han confós, i sembla que és en aquesta ambigüitat que  Irene Solà ha trobat una veta més que fèrtil per escriure la seva tercera novel·la: una mena d’aquelarre prodigiós, una celebració de la sororitat femenina i una recreació de la història d’una família (i d’unes quantes coses més) concentrades en un sol punt, un mas remot de les Guilleries. Allí succeeixen les violències, les celebracions rituals i els canvis de generació que, al capdavall, configuren qualsevol família i qualsevol cultura.

És una festa per on circulen fantasmes, bruixes i dimonis de què fan por: toros salvatges, bocs amb cara humana i dones que veuen el futur, però també emboscats de la Guerra Civil, bandolers com Serrallonga i carlins ferotges que aconsegueixen traçar, d’una manera subtil, però també molt clara, una línia històrica que dibuixa una societat permanentment assetjada i en guerra de guerrilles. Tots cobegen el mas, no per les quatre parets que el formen com per la saviesa que s’hi ha acumulat al llarg dels temps. Les dones de la família que hi viu per a molts són bruixes o personatges mítics, però per als lectors a qui Solà obre la porta del misteri de bat a bat són dones que cuinen i pareixen i xerren. Són fonts inesgotables d’històries que s’entrellacen en al·luvió –una mica com en la tradició llatinoamericana–, com un corrent cabalós que arrossega les vides i les llegendes i els mites que s’han explicat sempre sobre l’origen del món, el naixement i la mort i les temptacions del diable, per fixar memòria però també per tafaneria i pel pur gust d’explicar.

La Joana, la Bernadeta, la Margarida, la Dolça i la Blanca no només expliquen i s’expliquen a través de les històries. També protagonitzen escenes carnals memorables, inquietants i vertiginoses.

L’Autora

Irene Solà Sàez neix el 17 d’agost de 1990 a Malla, un petit poble d’Osona amb prop de tres-cents habitants. És filla d’un pagés i d’una mestra. Estudia belles arts a la Universitat de Barcelona. Tal com explica la mateixa autora, els estudis relacionats amb el món de l’art contemporani li serveixen per a aprendre a crear i a treballar els projectes literaris que vindran. L’any 2012 publica el seu primer llibre, el poemari Bèstia (Galerada, 2012), guanyador del 48é Premi de poesia per a inèdits Amadeu Oller. El 2017 guanya el 37é Premi Documenta amb Els dics, la seua primera novel·la. Es tracta d’una obra en què s’avancen alguns dels elements claus de la narrativa de Solà, com la presència de la natura i del paisatge i l’estil fragmentari. L’any següent rep el 4t Premi Llibres Anagrama de Novel·la per Canto jo i la muntanya balla (2019), novel·la ambientada al Pirineu que juga amb la perspectiva i que ofereix una història original. Després del fenomen de Canto jo i la muntanya balla, publica Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres (2023), que presenta les històries d’uns personatges maleïts en un mas perdut a les Guilleries. Aquesta tercera novel·la ha rebut el 4t Premi Finestres de narrativa en català.