Tertúlia Maig 2022– “El olvido que seremos”

d’Héctor Abad Faciolince 

Lloc:  Sala d’actes, Biblioteca Municipal de Vinaròs
Data:  Divendres , 13 de maig 2022
Presenta l’obra: Rosa Roca

L’OBRA

“El olvido que seremos”  és la  biografia novel·lada d’Héctor Abad, escrita pel seu propi fill. Un relat esquinçador i emocionant sobre la família, que reflecteix, al temps, l’ínfer de la violència que ha colpejat Colòmbia en els últims cinquanta anys. Aquest llibre és la reconstrucció amorosa, pacient i detallada d’un personatge i també el record d’una ciutat i una evocació melancòlica de la infantesa.

El 25 d’agost de 1987 Héctor Abad Gómez, metge i activista en pro dels drets humans, és assassinat a Medellín pels paramilitars.

Si no heu llegit El olvido que seremos, de l’escriptor colombià Héctor Abad Faciolince, us recomano que el llegiu ben aviat. El títol del llibre, inspirat en el començament d’un sonet de Borges, és l’auto profecia sobre el signe fatal de la societat colombiana. El llibre esgarrapa amb les ungles la memòria de la frustració i del dolor. Ell va ser víctima directa de la guerra terrible per la qual va passar Colòmbia entre els anys noranta i la primera desena del nostre segle. La gent moria pels carrers, assassinada per les idees, per la justícia en nom de la impunitat. Abad va veure com li assassinaven el pare, un home bo, dedicat als altres. La frase més escruixidora del llibre, però, és la que explica com els paramilitars reclutaven els assassins als barris més humils de la ciutat de Medellín. La mort era més barata que esdevenir un assassí per hores. Precisament la diferència entre rics i pobres, la falta de cohesió social, és la que va provocar brutalitat, iniquitat, populisme, cabdillisme… 

L’AUTOR

Escriptor, traductor i periodista. Va nàixer a Medellín en 1958. És fill de Cecilia Faciolince i Héctor Abad Gómez, un destacat metge, professor universitari i defensor dels Drets Humans, qui a més va ser el fundador de l’Escola Nacional de Salut Pública. A l’agost de 1987 el seu pare és assassinat per paramilitars i a causa de les amenaces que rep s’exilia primer a Espanya (desembre de 1987) i després a Itàlia, en 1988. Des dels seus anys d’estudiant havia començat a traduir al castellà divers autors italians: Umberto Eco, Leonardo Sciascia, Italo Calvino, Tomasi di Lampedusa, Gesualdo Bufalino, Primo Levi i Natalia Ginzburg, entre altres . A més d’escriptor treballa també com a periodista i columnista. En 1998 i 2006 va ser guardonat amb el Premi Nacional de Periodisme Simón Bolívar.En 2000, la seua novel·la Basura va rebre el Primer Premi Casa d’Amèrica de Narrativa Innovadora; en 2004, la seua novel·la Angosta va ser premiada a la Xina com la Millor Novel·la Estrangera de l’Any. Al novembre de l’any 2006, va publicar el seu llibre més celebrat, El olvido que seremos, on reviu la història del seu pare, el doctor Héctor Abad Gómez, i les circumstàncies del seu assassinat. Per aquest llibre ha rebut premis a Lisboa i a Washington.